La família Ferrer-Martínez, de Barcelona, ha viatjat al Benin aquest agost per realitzar-hi un voluntariat. Han estat al Centre Saint Joseph, que acull nenes i adolescents vulnerables, i han realitzat amb elles un casal d’estiu durant les vacances escolars. Aquest és el testimoni que ens han fet arribar i que us compartim:

El vincle que t’uneix a la teva veritable família no és el de la sang sinó el del respecte i l’alegria.

Aquest any hem fet, per primera vegada, un voluntariat a l’Àfrica amb nenes en situació de risc social. Nosaltres som en Joan i la Carme i hem compartit aquesta experiència amb la nostra filla Laia.

Hem anat a Benin, un país ubicat al continent africà, a la ciutat de Parakou on hi ha el Centre Sant Joseph que acull un màxim 30 nenes entre 6 i 18 anys, i els hi proporciona un sostre, alimentació, higiene i educació. Hem estat tres setmanes convivint amb les nenes i amb les religioses de la Immaculada Concepció de Castres que gestionen el centre.

El nostre projecte estava basat en compartir i afavorir l’intercanvi de cultures entre les nenes i nosaltres, a través de la convivència diària i la realització d’activitats de lleure.

Vam elaborar un planning variat amb  manualitats, jocs, balls, esport i un espai de cine amb pel·lícules d’entreteniment. Els nostres objectius eren oferir un acompanyament durant el període vacacional i compartir experiències basades en el respecte i la diversitat. Creiem que  conviure amb altres persones afavoreix el creixement personal, el desenvolupament de nous valors i una nova fase de socialització.

Nosaltres vam portat tot el material necessari per a la realització d’aquestes activitats.

L’experiència ha estat una de les millors de les nostres vides. En volem destacar la proximitat de les nenes, si bé és veritat que des del primer dia, tot i tenir molta il·lusió per fer les coses, es mantenien a una certa distància. Després ja venien cada matí i cada nit per saludar-nos amb un petó i una gran abraçada.

Amb què ens quedem: QUE AMB POC ES POT SER FELIÇ. Només veure aquells ulls il·luminats i aquell somriure tan gran mereix la pena, simplement ens omplien de joia.

Ens agradaria que aquesta vivència ens perduri durant molt de temps en el cor i que ens ajudi a valorar la vida que tenim i la sort d’haver nascut en aquest país.

Ara fa uns  dies que hem arribat i tenim la gran pregunta: i ara què?

Nosaltres estem en aquesta fase de reflexió per si podem aportar més del que hem fet, sempre des del respecte i la conformitat de les persones que viuen allà.

També ens agradaria fer un agraïment a les persones que han fet possible aquest voluntariat i que ens ha permès  gaudir d’uns dies inoblidables.

Família Ferrer-Martínez. Setembre 2019